Post també disponible en:
Castellano
La vicepresidenta de la Diputació i responsable de Memòria participa entre l’1 i el 3 de setembre en l’obertura de les jornades ‘Quan el món expulsa’, així com en la taula sobre disputes i responsabilitats polítiques.
Com evitar que la memòria democràtica es reduïsca a commemoració o relat institucional? Sobre esta i altres qüestions debatrà Natàlia Enguix al costat de les doctores en Història Eugenia Allier i Mónica Acosta.
La vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix, participarà en les jornades ‘Quan el món expulsa: l’exili republicà, la memòria democràtica i les mobilitats forçades contemporànies’, que tindran lloc entre l’1 el 3 de setembre en diferents localitzacions de Ciutat de Mèxic. Enguix prendrà la paraula en l’obertura de l’encontre, la taula de debat sobre les disputes polítiques entorn de la memòria i el tancament de les jornades organitzades per l’Ateneu Espanyol de Mèxic, la Universitat Iberoamericana, el Col·legi de Mèxic i la Universitat de València.
La responsable provincial de Memòria compartirà taula amb les doctores en Història Eugenia Allier, investigadora de la Universitat de Mèxic, i Mónica Acosta, acadèmica en la Universitat Iberoamericana. L’investigador visitant a Nova York i el Col·legi de Mèxic Jorge de Hoyos, també doctor en Història, exercirà de moderador en el debat a tres bandes. Com evitar que la memòria democràtica es reduïsca a commemoració o relat institucional? Sobre este punt de partida dialogaran i intercanviaran idees les tres oradores.
En paraules de Natàlia Enguix, “el problema apareix quan la memòria es limita exclusivament a eixes commemoracions o quan es convertix en un relat institucional tancat. La verdadera responsabilitat pública consistix en aconseguir que la memòria siga també una ferramenta per a comprendre el nostre present i enfortir la nostra democràcia”. En opinió de la vicepresidenta, “la mateixa evolució de les polítiques de memòria de la Diputació durant estos últims deu anys és un bon exemple, amb una aposta gradual per la visió didàctica entre les noves generacions”.
En els primers anys, “l’esforç es va concentrar en localitzar i exhumar fosses comunes i iniciar la identificació de les víctimes. Sense abandonar les tasques de localització, exhumació i identificació, hem anat incorporant, amb major intensitat, polítiques de divulgació i, especialment, d’educació”, assenyala Enguix. “Si volem que la memòria tinga una dimensió verdaderament democràtica, no n’hi ha prou amb recuperar el passat: hem d’aconseguir que les noves generacions ho coneguen”, afig com a avançament de la seua intervenció en el congrés que se celebrarà en uns dies en terres mexicanes.
Exposició d’Eva Máñez
En este context, la Diputació col·labora en el projecte de la fotoperiodista Eva Máñez, una exposició que s’exhibirà en el marc de les jornades, amb l’impuls de l’Ateneu Espanyol de Mèxic i la Càtedra de l’Exili Republicà Espanyol de la Universitat de València, amb l’objectiu de donar a conéixer la vida dels valencians i valencianes que es van exiliar a Mèxic a conseqüència del conflicte bèl·lic. “Buscaré testimoniatges i també eixos llocs en els quals encara pot sentir-se la memòria i l’empremta d’aquells valencians”, afirma Máñez.
El projecte “ens permetrà passar de les grans dades de l’exili a les històries personals, a les famílies i als llocs en els quals aquelles persones van viure i van treballar”, assenyala Enguix. La Diputació donarà continuïtat a la iniciativa mitjançant l’edició d’una publicació i el seu posterior trasllat a una exposició en València, acostant així els resultats de la investigació a la ciutadania valenciana.
Per a Natàlia Enguix, “les institucions públiques hem d’entendre que estes polítiques no poden dependre únicament de les famílies, les associacions o els investigadors”. “Hui la memòria continua sent objecte de disputa política i, a vegades, es presenta com una ferramenta partidista, quan hauria d’entendre’s com una responsabilitat de les institucions i com un patrimoni col·lectiu”, assegura en la prèvia del seu viatge a Mèxic, on s’abordaran qüestions com el concepte actual de memòria; el lloc que ocupen l’exili, les víctimes no canonitzades, els silencis i la transmissió intergeneracional; i l’agenda d’investigació i acció pública que hauria d’obrir-se de 2026 en avant.
