Post també disponible en:
Castellano
L’Associació Cultural Amics de Venta del Moro en l’assemblea ordinària realitzada el 5 de juliol de 2026 ha concedit en la seua vint-i-sisena edició els premis Altiplà del Cabriol i Pi Quilibios 2026.
L’acte de lliurament de premis se celebrarà a les 20 h. del diumenge 1 d’agost de 2026 a la Casa de la Cultura de Venta del Moro dins dels actes de la XXXII Setmana Cultural Venturreña. Prèviament, a les 19 hores es realitzarà un acte cultural previ. Durant l’acte s’entregaran als premiats una escultura realitzada ex profeso i hi haurà un vi d’honor.
Segons diu l’acta de l’assemblea citada: «Es procedeix al debat sobre les persones i entitats mereixedores dels premis Altiplà del Cabriol i Pi Quilibios en la seua vint-i-sisena edició. Després de les argumentacions pertinents, es procedeix a la votació i, per unanimitat dels membres de la directiva presents, s’aprova el següent: Concedir el premi denominat Altiplà del Cabriol a l’Agrupació Escènica Enrique Rambal d’Utiel.
Utiel posseeix una important tradició teatral. Ja en 1851 es va habilitar un teatre públic en l’antic convent dels Franciscans Observants que va funcionar fins a 1869. En 1871 es va construir el denominat Teatre de l’Hospital en la Fundació del Canonge Muñoz, funcionant fins a 1898. En 1896, es va inaugurar el Teatre Nou, actual Teatre Enrique Rambal, que va patir un gran incendi en 1935 i que, després de successives restauracions, va passar en 1992 a la propietat de l’Ajuntament d’Utiel. Aquest Teatre Nou va conviure amb el Teatre Saló Pérez inaugurat en 1911.
Aquests escenaris teatrals combinaven programació professional amb obres de grups teatrals de la localitat com les del Cercle Utielano (1877-1878) o l’Agrupació Artística Els XX (1914). L’activitat escènica utielana va ser molt intensa en el primer terç del segle XX amb companyies com la de Jaime Rivelles, Amparo Guillén, el mestre Serrano o Carlota Pla, tal com ha estudiat el cronista José Luis Martínez.
Ja més pròxims a l’època de l’Agrupació Escènica Enrique Rambal, altres grups teatrals utielanos van ser els sorgits dels Joves d’Acció Catòlica en postguerra, l’Agrupació Artística Enrique Rambal (1956), el Grup de Teatre d’Assaig Utielano (1965), els grups artístics de les falles de la Plaça de Sant Joan, Porta del Sol i Porta de les Eres o el Grup Artístic de l’Obra Atlètic-Recreativa d’Utiel.
A més, era habitual el teatre radiofònic programat en Radi Utiel sota la direcció d’Óscar García.
Hereua d’aquesta tradició teatral i els anteriors grups teatrals utielanos va sorgir l’Agrupació Escènica Enrique Rambal d’Utiel que es va presentar un 9 de maig de 1970, en els locals de la Cooperativa Agrícola d’Utiel que es va constituir en la seua primera sala d’assajos. El grup va sorgir després de l’èxit obtingut amb la representació del joguet còmic Don Fecundio i les tres de l’autor utielano Roque Ramírez. En la seua primera directiva i elenc artístic ja veiem gent molt significada amb l’activitat teatral d’Utiel com el president Antonio Sánchez, el vicepresident i escriptor Roque Ramírez, el secretari José García Alabau (moltes vegades director d’obres) i ja figuraven representants importants com Miguel Díaz Asensi, Alfredo Cárcel, Adolfo López, Antonio Guerrero, José María Sánchez Roda, Fernando Ponce, María Julia López, María Dolores López, Julián Martínez i molts més. Els més veterans procedien de l’anterior Agrupació Artística Enrique Rambal.
Entre les primeres obres es van representar Vosté pot ser un assassí d’Alfonso Paso; La seua desconsolada esposa de Pas i Cuenca; La venjança de la Petra de Arniches; La venjança de do Mendo de Pedro Muñoz Seca o La barca sense pescador d’Alejandro Casona. Ja en 1971 van fer les seues primeres bitles amb eixides a Llíria i Sant Antoni, on eren assidus.
En 1973 l’Agrupació Escènica va representar per primera vegada una de les obres més recordades pel seu èxit i enorme complexitat com va ser El Retaule del Remei de Roberto Carpio, gendre d’Enrique Rambal. Es va tornar a representar en el vint-i-cinc aniversari de la coronació canònica de la Verge del Remei.
L’agrupació recentment formada va conviure amb altres grups teatrals utielanos d’aficionats com el Grup Teatral Amics (1975), el Grup Teatral Joves del Poble (1977), el Grup Teatral Sierpe (1978) o la Companyia Teatral de la Casa de la Cultura (1986-1988).
Una constant en les seues més de cinquanta anys de l’Agrupació ha sigut la de col·laborar en tot esdeveniment utielano i, així, en 1976 van escenificar una obra relacionada amb el cinqué centenari de la incorporació d’Utiel sota el domini directe dels Reis Catòlics.
L’èxit de l’agrupació va portar amb si la incorporació de molts components, alguns d’ells amb una llarga trajectòria teatral posterior com María del Carmen López, Rosa Díaz, Amparo Calatayud, Julián Miguel Ponce, Mercedes Marzo, Niceto Gómez (director) i un llarg etcètera.
Els anys 80 van comportar una gran activitat per a l’Agrupació i un canvi de repertori amb obres com Cinc hores amb Mario de Miguel Delibes; Anells per a una dama d’Antonio Gala; El okapi d’Ana Diosdado; La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca; la Balada dels tres innocents de Pedro Mario Herrero o La camisa de Lauro Olmo. En 1984 van obtindre el primer premi com a millor grup de la província amb l’obra El catau de Juan Alfonso Gil Albors. En 1988 es van aprovar nous estatuts. Se seguien incoporando actors i actrius que després han sigut fonamentals com Raquel Díaz Pardo, Raúl García Iranzo o Miguel Borja, entre altres.
En 1989 van ser els promotors de la commemoració del primer centenari del naixement d’Enrique Rambal que dona nom al grup. Rambal, nascut a Utiel en 1907, és considerat com un dels millors exponents del teatre de la primera meitat del segle XX per la seua actitud innovadora i propulsora de la renovació i modernització de l’escena espanyola. Va apostar tot pel teatre popular i de masses, i va destacar pels seus muntatges enlluernadors, complexos i cars amb decorats espectaculars, vestuari molt ric i tones de material escènic. Destacava el gran nombre d’efectes especials i trucs que creava per a sorprendre i enlluernar a l’espectador. Es va arribar a encunyar l’adjectiu de «rambalesco» a la seua manera de concebre i practicar el teatre que va passar a formar part de la memòria sentimental de moltes generacions. El públic hispanoamericà i espanyol va assistir en massa als seus espectacles teatrals.
En eixe mateix any de 1989 van representar una de les seues obres més exitosa Els habitants de la casa deshabitada de Jardiel Poncela.
Fonamental per a l’Agrupació Escènica Rambal va ser la seua fusió el 7 de juny de 1991 amb el Grup de Teatre Bitàcola fundat en 1985 com a grup de la parròquia d’Utiel. Van entrar nous components que van ser importants per a l’agrupació com José Manuel García Iranzo, José Luis Ramírez, Rafael i Diego Pérez Monteagudo, Ramón Díaz Castelblanque, Betlem Monrabal o Rafael Briz, entre altres.
En 1991 es van atrevir amb èxit amb una Antologia de la Zarzuela i en 1992 amb Bodes de sang de García Lorca. En la fira de 1993, les Agrupació Escènica Enrique Rambal, Massa Coral Utielana i la Unió Musical Utielana es van ajuntar per a interpretar amb èxit la sarsuela La rosa del safrà de Jacinto Guerrero. En 1994 va ser la sarsuela La Parranda de Fernández Ardavin. En 1995 va celebrar l’Agrupació el seu XXV Aniversari amb presència del dramaturg Juan Alfonso Gil-Albors i l’actor Pep Cortés.
Van continuar incorporant-se nous components com Antonio Mateo, Julián Zafrilla júnior, Rocío Giménez, Ana Díaz, Julia Ballesteros o Santiago Ponce, entre molts altres. En 1996 es van integrar en la Federació Provincial de Teatre Amateurs.
Molt important va ser la creació i posada en funcionament de l’Escola Municipal de Teatre que es dirà també Enrique Rambal on s’imparteixen pels seus actors i actrius classes de declamació, expressió corporal, mímica, tècniques d’il·luminació i escenografia.
En 1998 i 1999, juntament amb la Unió Musical Utielana i Massa Coral, van fer funcions benèfiques pels perjudicats per l’huracà que va assolar Hondures, Guatemala i El Salvador i també en 1999 i 2000 en benefici del jove utielano Raúl Guaita. En 2001 van estrenar local al carrer Barcelona i en 2002 van homenatjar a Remedios Landete, a més de celebrar amb una gran exposició les bodes d’or de l’Agrupació, amb dos anys de retard pel COVID.
Van prosseguir amb l’ampliació del seu repertori amb obres com a Golfs de cinc estreles de Juan José Alonso Millán; Molt de soroll i poques anous de Shakespeare; Història d’un cavall de Tolstoi (premi al millor espectacle aficionat en el Certamen Nacional d’Haro).
Punt i a part és l’organització realitzada per l’Agrupació del Concurs Nacional de Teatre per a Aficionats «Ciutat d’Utiel» queen 2026 compleix la seua quarantena edició. Aquest esdeveniment va nàixer de la iniciativa de la falla Porta del Sol que va crear un concurs de teatre per a aficionats. En 1986 va tindre lloc el primer Concurs Comarcal de Teatre d’Aficionats que en 1987 va afegir al seu nom el de «Ciutat d’Utiel» i que es realitzava a la Casa Municipal de la Cultura. De 1986 a 1988 va participar Venta del Moro. En la cinquena edició de 1990 va passar a dir-se Concurs Nacional de Teatre per a Aficionats Ciutat d’Utiel i es realitzava ja en el Teatre Rambal. En aquest exitós certamen s’ha pogut veure representacions de grups teatrals de tota Espanya, entre molts altres llocs els de Móstoles, Elda, Iecla, Alcázar de San Juan, Requena, Villarrobledo, Tomelloso, Aranjuez, Puertollano, Castelló, València, Bunyol, Logronyo, Torrelavega, Getafe, Almassora, Elx, Almansa, Almagro, Alcoi, Còrdova, Vigo i un ampli etcètera.
L’Agrupació destaca per la seua participació en múltiples projectes i esdeveniments utielanos com en l’homenatge a l’ancianitat; en la representació del fet històric que ha donat peu a «Utiel a la llum dels ciris», a lectures teatralitzades en la Fira del Llibre; el Dia Internacional del Teatre o a representacions benèfiques en pro d’una causa noble com la de ARUNAD, AFA Utiel o altres. També posseeix el programa «La Tramoia» en Ràdio Utiel, testimoni d’anteriors espais de teatre radiofònic. Van participar en el Centenari de la mort de Benito Pérez Galdós i van proposar el nomenament de Fill Adoptiu de la Ciutat a José Jiménez «Joselito»
L’Agrupació prossegueix amb una fèrtil i arriscada ampliació del repertori amb obres com la complexa Drácula d’Enrique Rambal (2016); Perfectes desconeguts; Un Déu salvatge de Jasmina Resa o la molt exitosa Mozart i Salieri de Pushkin amb més de 20 actors i actrius en escena. Amb aquestes i altres obres, l’Agrupació porta el teatre per moltes poblacions espanyoles.
A més, posseeixen el Grup Juvenil de l’Agrupació Escènica Enrique Rambal que sota la direcció de Julia Ballesteros ha realitzat amb finalitats solidaris una versió lliure del somni d’una nit d’estiu de Shakespeare en aquest mateix 2026.
En 2026 no s’han oblidat del 70 aniversari de la defunció d’Enrique Rambal i han organitzat tot un any entorn d’aquest gran utielano amb exposicions de gran interés que han rebut quasi 600 visitants, representacions en la Universitat de València, una Mostra de Teatre Jove i accions vàries.
En l’actualitat, és el grup teatral degà de la comarca.
Així doncs, aquesta Associació Cultural Amics de Venta del Moro atorga el Premi Altiplà del Cabriol en la seua vint-i-sisena edició a l’Agrupació Escènica Enrique Rambal per les seues més de cinquanta anys d’activitat teatral arreplegant el testimoni de la tradició teatral utielana, pels seus exitosos muntatges que recorren moltes poblacions d’Espanya, per la seua organització del Concurs Nacional de Teatre per a Aficionats «Ciutat d’Utiel» que compleix quaranta edicions, per la seua participació en tot esdeveniment utielano en què se’l convide i per totes les iniciatives relacionades amb el teatre que duu a terme.»
PREMI PI QUILIBIOS 2026
«Després de les argumentacions pertinents, es procedeix a la votació i per unanimitat dels membres de la directiva presents, s’aprova el següent: Concedir el premi denominat «Pi Quilibios» a don Ángel Gómez Moya.
Ángel Gómez Moya va nàixer el 16 d’abril de 1944, fill de Narcís i Carmen. Es pot dir que és venturreño per tots costats, perquè pares, avis, besavis, rebesavis, tant paterns com materns i fins on aconsegueix l’arbre genealògic, són de Venta del Moro.
Agricultor i capatàs de finques agrícoles, ja en la seua joventut va destacar com un dels millors futbolistes del Venta del Moro CF on va jugar des de 1957 fins a finals dels anys 70 en aquell mític equip amb Alejandro López “Soca”, José García “Grillo”, José Cárcel “Tomaso”, Luis Moya, Toni López “Chato”, Antonio Ruiz, Manuel Moya, Borja, Francisco Gómez “Rata”, Edmundo González “Mundete”, Ricardo López, Emilio Guaita, Cristóbal Recarte, Salva Descalç, Gonzalo Huerta, Antonio Fuentes, José María Latorre, Julio Cervera, Fidel Cárcel o Pepe Ruiz, entre altres. Per la seua semblança física i de joc van arribar a sobrenomenar-li Bobby Charlton, famós jugador britànic de l’època. La seua vinculació va seguir en el futbol com a president del club venturreño i en la seua etapa, en la temporada 1979-1980, el Venta del Moro va ser l’equip espanyol que més gols va marcar en totes les competicions sèniors amb golejades com l’endossada a la Pesquera (25-0) o Camp Arcís (1-11 i 9-0).
Però el Premi Pi Quilibios 2026 s’entrega a don Ángel Gómez Moya per la seua llarga trajectòria com a president de la Unió Musical de Venta del Moro, vint-i-huit anys en dues etapes que han finalitzat en aquest any de 2026. La designació va ser realitzada a proposta de la pròpia Unió Musical i ha sigut valorada per l’Associació Cultural Amics de Venta del Moro positivament.
Després de les etapes en la presidència de Leopoldo Emilio Clemente López de 1968 a 1991 i Julio Cervera Ruiz de febrer de 1992 a febrer de 1995, al març de 1995 i fins a abril de 2005 Ángel Gómez va exercir com a president. En eixa data va ser substituït per José Emilio Clemente qui va prosseguir fins a l’1 de setembre de 2008, en què després de sol·licitud pròpia per motius laborals és substituït novament per Sr. Ángel Gómez, primer com a president en funcions i posteriorment com a president per elecció assembleària.
Ángel Gómez Moya en la seua etapa com a president ha conviscut en la directiva amb els seus eficaços secretaris José Fernández Descalzo i Amparo Vallés i actius vocals com José Julián García Hernández, Elvira Beltrán, Diego Monteagudo, Alba Olmo,Inma Santi Andreu i molts altres músics i associats.
Com a president, ha conviscut assajos i concerts amb el director don José Luis Casadó del Camp fins a juny de 1996, don Joan José Clemente Bueno de 1996 a juliol de 2004, don Sergio Navarro Bonaviña entre maig de 2007 i desembre de 2008, don Francisco José Santos Valverde en 2009 i amb don Salvador Tarrasó Aledón en 2005 i, posteriorment, des de setembre de 2009 fins a l’actualitat.
En la seua etapa com a president, la Unió Musical ha aconseguit diverses fites importants per a l’agrupació.
El 12 de maig de 1995 es va establir el conveni entre l’Ajuntament de Venta del Moro i la Unió Musical que regulava les seues relacions i les actuacions de la banda al poble i llogarets.
El 15 de juny de 1996, la Unió Musical va realitzar el seu primer concert en el Palau de la Música de València.
En 1997, la banda venturreña es va integrar a l’Escola Comarca de Música “Terra del Vi”.
En 1999 es va fundar la Banda Juvenil de la Unió Musical.
A l’agost de 2002 es va interpretar per primera vegada l’Himne de Venta del Moro, escrit pel propi director Sr. Juan José Clemente Bueno. Després de nombrosos assajos realitzats amb gran il·lusió, l’himne va ser tocat per la banda i interpretat per un cor de venturreños creat per a l’ocasió
El 13 d’agost de 2003, es va realitzar un macroconcert a Venta del Moro de les quatre bandes integrants de l’Escola Comarcal Terra del Vi (Caudete de las Fuentes, Villargordo del Cabriel, Fuenterrobles i Venta del Moro).
El 6 de març de 2004, la Unió Musical va aprovar la modificació dels Estatuts de l’Associació, que provenien de 1983, per a adaptar-los a la nova Llei orgànica 1/2002 del Dret a l’Associació.
El 13 de novembre de 2007, després de molts anys com a banderer, José Fernández va passar el testimoni al mateix Ángel Gómez Moya abans de tornar a ser president.
El 9 d’agost de 2009, la Unió Musical va celebrar el Centenari de Banda de Música a Venta del Moro amb un acte matutí d’ofrena floral als músics morts on es van nomenar tots aquells músics que han desaparegut i es van exhibir les dues banderes existents de la banda. A la nit es va realitzar un acte de reconeixement a tots els músics vius que han passat per la banda, entregant a cadascun un diploma. Després de l’acte, una fabulosa banda formada per músics actius i passius va interpretar un concert de pasdobles i música espanyola. Per primera vegada, s’ajuntaven en un concert músics de molt diverses generacions.
El 16 d’agost de 2009, sota la seua presidència, l’Associació Cultural Amics de Venta del Moro va entregar el premi “Pi Quilibios” en la seua novena edició a la Unió Musical per eixos cent anys de banda de música a Venta del Moro.
El 26 de desembre de 2009, es va inaugurar la nova seu de la Unió Musical, construïda exnovo al costat de la Casa de la Cultura després d’anys de posseir un local al costat de la Glorieta. És important assenyalar també el paper de l’anterior president, José Emilio Clemente, en la consecució del local.
El 13 de gener de 2013 serà recordat com el dia en què la Unió Musical, sota la direcció de don Salvador Tarrasó, va realitzar un gran concert en el Palau de la Música de València. I en 2014 es va iniciar la presència de la banda en la plaça de bous de València on les seues interpretacions eren aplaudides per l’afició taurina, una cosa gens habitual. Van ser els primers que van tocar el bell i difícil pasdoble «La petxina flamenca» que va ser ovacionat en peus per la plaça.
El 4 de juliol de 2015 es va realitzar un gran i exitós primera macrocercavila de totes les bandes de la comarca a Venta del Moro, sent els amfitrions felicitats per la gran organització de l’esdeveniment. També el 26 de maig de 2018 es va acudir a la macrotrobada de bandes en l’estadi Mestalla de València.
Díhuit anys són molts en la presidència. Exigeix molt esforç de preparar i organitzar concerts, buscar finançament, adoptar decisions, equilibrar postures diferents i tot amb l’objectiu filantròpic que la Unió Musical continue sent una institució referent en el nostre terme. Recordem que ens amenitza en els concerts habituals de Nadal, Primavera, Estiu i Santa Cecilia; que és present en les tradicions venturreñas (Setmana Santa, Sant Isidre, festes d’agost, festes de les Verge de Loreto); que acudeix a les festes dels llogarets, a la plaça de bous de Venta del Moro i que realitza concerts d’intercanvi amb altres societats musicals.
I tot això genera moltes alegries, més d’algun disgustillo i també treball, però, és que, a més, Ángel, popularment «Angelín», no sols s’ha guanyat el respecte de la Unió Musical, sinó també l’afecte i simpatia dels músics i directius que han tingut en ell una persona pròxima que treballava en pro de l’objectiu comú. És tan així, que té el seu propi pasdoble, «Angelín», compost per don Joan José Clemente en 2013.
Així doncs, aquesta Associació Cultural Amics de Venta del Moro acorda premiar a don Ángel Gómez Moya pels seus vint-i-huit anys al capdavant de la Unió Musical de Venta del Moro, guanyant-se el respecte i afecte de músics, directiva, directors, associats i aficionats a la música de Venta del Moro.»
