AVA-Asaja alerta d’una “multiplicació extraordinària” de conills que agreuja els danys de la fauna salvatge en el camp valencià

Post també disponible en:

L’associació insisteix als ajuntaments que s’impliquen i aprofiten les mesures aprovades per la Generalitat per a posar límit a aquest problema creixent.

Quan els agricultors de la Comunitat Valenciana van començar a detectar que l’increment exponencial i descontrolat de la fauna salvatge provocava danys significatius en els seus camps, el conill de muntanya era l’espècie cinegètica que més preocupava per la seua major quantitat i presència en la superfície agrària, tant a l’interior com en el litoral autonòmic. Amb el pas dels anys, el senglar i, en menor mesura, altres animals silvestres com les cabres munteses i cabirols han anat rosegant protagonisme al conill. No obstant això, si bé mai ha deixat d’ocasionar perjudicis, l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) alerta d’una “multiplicació extraordinària de conills al llarg d’enguany que torna a posar en el punt de mira el seu tremend impacte sobre l’agricultura valenciana i espanyola”. 

La plaga de conills causa danys especialment greus en les vinyes (des que sorgeixen els primers brots verds dels ceps, delmant la producció de la pròxima verema), en els tarongers (en rosegar tot el contorn dels troncs, sentencien a mort l’arbratge perquè tallen la circulació de la saba elaborada), en els plançons de fruiters, cítrics i oliveres (fins i tot en aquells casos que s’han instal·lat malles protectores) i en les produccions de cultius herbacis, hortalisses, melons i melons d’Alger que es troben prop del seu moment de recol·lecció.

El delegat de AVA-Asaja a Picassent, Paco Laza, lamenta que “cada dia és habitual veure molts conills rondant pels horts, és una barbaritat el que s’han multiplicat. Quan no mengen herbes, verdures o fruites, destrossen les escorces dels arbres. Un agricultor del poble m’ensenya que en pocs dies s’han carregat diversos tarongers. A més de refugiar-se en barrancs, infraestructures i camps abandonats, ara també s’amaguen entre els canyars que va arrossegar la DANA i estan arrelant per tots costats”.

Cristóbal Aguado, president de AVA-Asaja, afirma que “la propagació dels conills no fa sinó amplificar els estralls que la fauna salvatge ve provocant en el sector agrari i la societat en general. Els senglars baixen fins a les platges causant pèrdues agràries, destrosses urbanes, accidents de trànsit i atacs a persones, incloent-hi estiuejants que acudeixen als pobles i acaben a l’hospital. Els voltors estan aguaitant a ovelles, cabres i vaques i contaminant l’aigua dels seus abeuradors, la qual cosa genera el rebuig a beure i menjar en les pastures. La fauna salvatge també és un problema de salut pública perquè transmet malalties. Se’ns ha anat de les mans i hem d’actuar abans que les conseqüències siguen encara més desastroses”. 

Sobre aquest tema, AVA-Asaja insisteix als ajuntaments que, com a organismes de gestió més pròxims al territori, s’impliquen a fons, es coordinen amb els caçadors (en cas de tindre vedat de caça) i aprofiten les mesures aprovades per la Generalitat Valenciana per a atallar aquest problema creixent, com les ajudes publicades per la Conselleria d’Agricultura destinades a facilitar el control poblacional del senglar en els municipis declarats amb sobreabundància de fauna salvatge i el nou decret de la Conselleria de Medi Ambient que estableix les directrius per a la gestió cinegètica i el control poblacional d’ungulats silvestres (l’organització agrària insta a la Generalitat a estendre aquest decret a la resta d’espècies cinegètiques i silvestres que requereixen control poblacional). Per a Aigualit, “els consistoris han de ser la primera línia del front per a dur a terme les actuacions necessàries i per a això demanarem més ajudes i més mesures de suport per part de la Generalitat i el Govern”.