Alboraig acull la presentació del llibre “No volen que ho sàpies” amb la presència de Jesús Cintora dins de la campanya «Llegim als pobles»

Post també disponible en:

L’acte tindrà lloc en la sala d’actes de l’ajuntament de la localitat el pròxim 24 de febrer a les 18,00 hores.

La Direcció General de Cultura i Patrimoni amb la seua campanya ‘Llegim als pobles’, està facilitant la presència d’escriptors i escriptores en els municipis de la Comunitat Valenciana.

Alboraig va ser la primera població de la província a acollir aquest esdeveniment cultural amb la visita l’autor Joaquim Bosch el mes de juliol passat. 

Ara és Jesús Cintora qui visita Alboraig dins d’aquesta campanya. 

El periodista Jesús Cintora impartirà una conferència per a parlar de la situació del periodisme, la influència dels mitjans, política, economia i assumptes socials a Alboraig. Ho farà en el marc de la presentació del seu llibre “No volen que ho sàpies”, que aconsegueix la sisena edició i figura entre els més venudes en la categoria de no ficció des que va eixir a la venda. Cintora oferirà una xarrada oberta a preguntes del públic en la Sala d’actes de l’Ajuntament. Serà el divendres, 24 de febrer, a les 18.00 hores. L’entrada és lliure. L’acte s’emmarca en la campanya de promoció de la lectura “Llegim als pobles 2023”, una activitat literària que permet que els escriptors es desplacen a localitats de la Comunitat Valenciana per a mantindre converses amb els seus lectors. La Conselleria de Cultura, a través de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, té en marxa la segona edició d’aquesta campanya.

L’autor, Jesús Cintora, ha publicat quatre llibres i és un dels referents del periodisme polític i social a Espanya. En televisió ha presentat espais com “Les coses clares”, en TVE; “Els matins de Quatre”, en Mediaset; “Carretera i manta”, en La Sexta; diversos programes en la Cadena SER, on va treballar amb Iñaki Gabilondo…

Cintora ha unit la publicació de “No volen que ho sàpies” a una gira per tota Espanya amb actes, d’entrada gratuïta, oberts a les preguntes del públic. Els assistents mostren curiositat, sobretot, per la qual cosa ocorre per darrere en el món de la televisió, del periodisme en general, de la política o de l’economia. El periodista, amb més de 25 anys d’experiència presentant programes en el gremi, tant en televisió com en ràdio respon sense embuts.

En “No volen que ho sàpies”, Cintora investiga, opina i mostra un mapa “del vertader repartiment de poder a Espanya, dels taps que frenen els avanços i fa una aposta per la regeneració”. L’autor parteix d’una bella narració de la seua infància a la fi dels 70 i començaments dels 80. Fill d’una mestressa de casa i d’un ramader de poble, Jesús Cintora s’endinsa així en els seus inicis en el periodisme i les traves que s’ha anat trobant per a exercir la professió amb no pocs bastons a les rodes.

Algunes valoracions de Cintora en el seu llibre i en entrevistes: 

“Estar informats és un múscul que una societat sana ha d’exercitar cada dia. Et fa menys vulnerable enfront d’aquells que et volen prendre el pèl i et dona eines per a prendre decisions”.   

“El periodisme és contar el que passa. Sembla senzill, però es torna complex o impossible quan es tracta de gent poderosa. A Espanya no s’ha comptat igual el que afecta un ciutadà medie que a un Cap de l’Estat o a un constructor com Florentino Pérez que al meu avi, que era peó d’obrer”.

“La política s’ha instal·lat en la convulsió del dia a dia. No obstant això, en els barris, als pobles o en el treball, les diferències entre persones no es viuen d’una forma tan tibant i s’intenten anar portant amb un cert tremp. En política, potser les organitzacions, la comunitat, el grup, havien de posar-se per damunt dels frecs o disputes personals i els egos. D’altra banda, ull als interessats en què es produïsquen aquestes disputes. Alguns programes i periodistes compten la política com si fora “Passió d’Esparvers” o “Dinastia”. Saliven amb el salseo de la guerra interna dels partits, perquè els interessa menys aprofundir en els problemes de la societat. Clar, això últim és més arriscat enfront dels quals manen”

“La polarització ens porta a una pèrdua de temps i d’energia. És una cortina de fum. Mentre ens distraiem en si la culpa és de l’un o l’altre, no s’aborden els problemes a resoldre. La pandèmia va ser un exemple clar. Discutir sobre si la responsabilitat va ser d’els uns o els altres dista molt de tractar seriosament les millores necessàries en el nostre sistema de salut pública. Hi ha fets com les morts en les residències que no haurien de quedar impunes i sense prendre mesures de millora amb un mantell d’opacitat”. 

“El màrqueting no pot menjar-se a la política, que és la gestió del públic, no l’estratègia electoral permanent. No dic que el màrqueting siga dolent, perquè hi ha elements necessaris per a arribar als ciutadans, però aquests no poden substituir la gestió, que ens centrem en el realitzat, no en el gest, en la posa, en les declaracions del polític, més que en els seus fets. Això és demolidor per a un poble, perquè llavors val més l’aparença del que es fa que el que realment s’ha fet”.

“Hui dia, potser la principal ideologia és el sentit comú. Alguna cosa que és contrari a l’egoisme i que està relacionat que em quede, abans de res, amb les bones persones. Encara que és molt difícil detectar-les i el pal te’l poden donar on menys te l’esperes. Per això a la bona gent cal guardar-la com a un tresor. Valore també als qui aconsegueixen les coses amb esforç, no trepitjant als altres”.

“El poder és la capacitat de manar, de decidir, de dirigir accions o inaccions. De llevar i posar. I no hem de pensar ingènuament que ho exerceixen només els representants polítics, sinó també poders econòmics o mediàtics. I tots ells, des de la política, l’economia o els mitjans no sempre actuen de manera neta. Hi ha tramposos que cada dia s’esperen a tindre comprat a l’àrbitre. Per això, el periodisme ha d’estar per a explicar-lo i ‘No volen que ho sàpies’ és un llibre que compta molt”

“Una de les xacres per a Espanya són les concentracions de poder. En els mitjans ocorre amb aquells que no volen competència, que eliminen a competidors, que acaparen mercat publicitari o que llepen les botes del poder més que fiscalitzar-lo. En l’economia passa amb els oligopolis i en la política hem anat cap a un excessiu culte als líders, més que l’escolta i el diàleg en les organitzacions polítiques. D’ací també que hi haja tanta disputa interna partidista a vegades basades en qüestions personals”

“En el panorama mediàtic, a Espanya ha anat havent-hi menys programes d’investigació, de comptar els problemes de la ciutadania i, al mateix temps, cada vegada més hores de programació de programes que connecten amb festes de pobles, amb el paisà que recol·lecta una tomaca d’un quilo, ancians enamorats, temes roses, karaokes i coses així. I clar que ha d’haver-hi entreteniment, però s’ha anat retallant el dret a la informació, a les hores de programació d’actualitat… La vida no és sol entreteniment, també hem de tractar les preocupacions de la ciutadania. Encara que hi haja poderosos als quals no els convinga”

“La política exercida per al poble és necessària, perquè si no la fan els triats democràticament, la intenten fer permanentment poders econòmics que no es presenten a les eleccions. Gerifaltes de l’economia, fons d’inversió o portes giratòries són símptomes de tot això. El món ha anat girant cap a una major acumulació de les oligarquies i de fons que desconeixem, però que intervenen en la nostra sanitat, la nostra educació, els nostres mitjans informatius i, pel seu lloc, en les nostres vides. Són actors que moltes vegades, pensen més en el benefici que en el servei, i ací tenim un problema”.

“El respecte a la llibertat d’expressió cal demostrar-ho. No val com a simple eslògan. Hi ha gent que s’ompli la boca de consignes que no compleix quan pot fer-ho”

“Hi ha un joc d’interessos que a vegades perverteix el dret a la informació. Hi ha mitjans que depenen cada vegada més del finançament que ve de l’administració pública o del poder econòmic. Si arriba amb transparència i justícia, d’acord, però a vegades no es compleixen aqueixos paràmetres i això condiciona el que es compta i el que s’oculta. Cada vegada més mitjans estan lligats a l’interés que els qui no entenen la llibertat de premsa i creuen que ha d’explicar-se només el que a ells els interessa. Hi ha mitjans i periodistes que depenen del favor econòmic o polític del poder i estan en això molt més que a comptar bé el que passa”.

Jesús Cintora ha anat destapant els secrets de la política en l’última dècada a Espanya publicant els llibres “No volen que ho sàpies”, “La Conjura”, “Conspiracions” i “L’hora de la veritat”