L’Associaci\u00f3 Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) va reclamar al Govern espanyol, concretament al Ministeri d’Agricultura, que aprove unes normes de comercialitzaci\u00f3 espec\u00edfiques del caqui -com tenen els c\u00edtrics o les pomes- a fi d’establir obligat\u00f2riament l’eixida comercial de fruits amb ratlles o defectes visibles en la pell, mentre no afecten la qualitat organol\u00e8ptica, i reduir aix\u00ed el desaprofitament alimentari r\u00e8cord que protagonitza aquest cultiu a peu de camp, amb rebutjos que superen el 40% de la producci\u00f3 en molts camps. Aquesta va ser una de les principals reivindicacions que va subratllar la sectorial del caqui de AVA-Asaja que va tindre lloc ahir en la Finca Sinyent amb l’assist\u00e8ncia d’un centenar de productors.<\/p>\n\n\n\n
El caqui no t\u00e9 encara una norma espec\u00edfica a Espanya i la Uni\u00f3 Europea, per la qual cosa ha de complir les normes de comercialitzaci\u00f3 gen\u00e8riques de fruites i hortalisses, que no s’adapten a les necessitats particulars del cultiu. El president de AVA-Asaja, Crist\u00f3bal Aguado, va criticar que \u201cmentre el Govern espanyol no establisca aquestes normes espec\u00edfiques i les eleve a la UE, els operadors comercials continuaran triant quins caquis es recol\u00b7lecten i quins caquis es tiren al s\u00f2l, deixant camps sencers encatifats de fruites que perfectament podrien ser consumides. Aix\u00f2 \u00e9s un crim, una ru\u00efna per al productor i un desaprofitament alimentari que no podem continuar tolerant\u201d.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, tenint la Comunitat Valenciana el 90% de la producci\u00f3 i la comercialitzaci\u00f3 del caqui espanyol i europeu, AVA-Asaja va criticar la falta d’organitzaci\u00f3 del sector i va donar suport a la posada en marxa d’una interprofessional que defense unes normes de comercialitzaci\u00f3 pr\u00f2pies i que promocione el consum de caquis \u201cque no tinguen per qu\u00e8 semblar-se a una bola de billar impol\u00b7luta, sin\u00f3 que puguen tindre defectes est\u00e8tics en la pell. Igual que es va conscienciar amb el pl\u00e0tan de Can\u00e0ries, la pell del caqui tampoc es menja i unes simples taques o ratlles no poden implicar el seu desaprofitament, al contrari, s\u00f3n signe de naturalitat i frescor\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Campanya \u201cagredol\u00e7a\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de la desastrosa campanya de 2024, amb la irrupci\u00f3 de la DANA en plena recol\u00b7lecci\u00f3, la sectorial del caqui de AVA-Asaja va fer balan\u00e7 d’una campanya \u201cagredol\u00e7a\u201d: El cultiu va obtindre una major rendibilitat, excepte en nombrosos casos que van patir temporals de pedra, atacs de plagues i exc\u00e9s d’humitat per les pluges de desembre. La nota positiva van ser els preus en origen, estabilitzats entre 0,4 i 0,65 \u20ac\/kg per davall dels quals no es poden compensar els elevats costos de producci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Les primeres previsions d’aforament es van situar en 300.000 tones, per\u00f2 les pedres van rebaixar un 20% aquestes estimacions. La principal plaga va tornar a ser el cotonet, que en alguns camps no va poder mantindre’s a ratlla, aix\u00ed com les mosques blanques, la taca foliar i l’\u00faltima plaga a arribar, el trips de Sud-\u00e0frica. AVA-Asaja va reclamar l’autoritzaci\u00f3 de m\u00e9s mat\u00e8ries fitosanit\u00e0ries i biol\u00f2giques que tinguen una efic\u00e0cia contrastada i siguen econ\u00f2micament viables. Un exemple clamor\u00f3s \u00e9s la cria i alliberament massiu del Anagyrus fusciventris, el parasitoide m\u00e9s efica\u00e7 contra el cotonet, Pseudococcus longispinus, que el Ministeri per a la Transici\u00f3 Ecol\u00f2gica es nega a autoritzar, malgrat tractar-se de control biol\u00f2gic, perqu\u00e8 ho cataloga com a esp\u00e8cie ex\u00f2tica quan ja \u00e9s present des de fa d\u00e8cades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"