El 86% dels viatgers residents en municipis de La Canal de Navarr\u00e9s mostra el seu descontentament amb el servei de transport p\u00fablic que ofereixen les diferents administracions. \u00c9s la principal conclusi\u00f3 de l’estudi sobre h\u00e0bits de mobilitat realitzat per la Universitat de Val\u00e8ncia i finan\u00e7at per la Diputaci\u00f3 en aquesta comarca, que recull al seu torn les propostes dels usuaris per a millorar el servei. Els dos organismes tamb\u00e9 han realitzat estudis similars en La Regi\u00f3 muntanyenca, La Vall d’Aiora i El Rac\u00f3 d’Adem\u00fas.<\/p>\n\n\n\n
Les enquestes, realitzades a persones de diferents edats que resideixen habitualment en aquests municipis, almenys 10 mesos a l’any, a trav\u00e9s d’entrevistes personals entre novembre i desembre de 2020 i el mateix per\u00edode de 2021, conclouen que l’\u00fas del vehicle privat, com a conductor o acompanyant, \u00e9s l’opci\u00f3 preferida per a un percentatge alt\u00edssim, davant la falta d’opcions de transport p\u00fablic que suposa un problema greu per als qui necessiten despla\u00e7ar-se i no tenen carnet.<\/p>\n\n\n\n
I aix\u00f2 que en el cas de La Canal de Navarr\u00e9s si que existeix alguna alternativa en transport p\u00fablic, cas de la l\u00ednia ferrovi\u00e0ria, per\u00f2 encara aix\u00ed presenta percentatges molt similars als d’altres comarques amb menys opcions, amb un 90% d’usuaris del transport privat enfront d’un \u00fas residual de l’autocar i la l\u00ednia de Rodalia de Renfe, entorn del 5% cada servei. Els principals destins s\u00f3n X\u00e0tiva, capital de la ve\u00efna comarca de La Costera, i Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
La principal reivindicaci\u00f3 dels usuaris del transport p\u00fablic de La Canal de Navarr\u00e9s \u00e9s augmentar la freq\u00fc\u00e8ncia dels autocars que arriben als seus municipis (78%). Si l’espectre s’amplia a aquells que usarien el transport p\u00fablic amb millores en el servei, la demanda principal, al costat de l’increment de freq\u00fc\u00e8ncies, \u00e9s la posada en marxa de l\u00ednies de microbusos que connecten els municipis amb centres de salut, hospitals i zones comercials o d’oci. En canvi, l’oferta de taxi rural (47%), la baixada del preu del bitllet (16%), o els cotxes de lloguer compartit (10%) no apareixen com a necessitats priorit\u00e0ries per als habitants de la comarca.<\/p>\n\n\n\n
En general, aquestes reivindicacions es produeixen en el context de pobles amb una estructura demogr\u00e0fica envellida, un nivell baix d’equipament p\u00fablic amb abs\u00e8ncia de resid\u00e8ncies per a majors i centres de dia, problemes de connectivitat digital i necessitat de despla\u00e7ament per a aquelles persones en edat de treballar o estudiar.<\/p>\n\n\n\n
Realitat comarcal<\/strong><\/p>\n\n\n\n La realitat d’aquestes comarques d’interior, afectades pel fantasma de la despoblaci\u00f3, \u00e9s que el vehicle privat s’erigeix com el mitj\u00e0 predominant de transport en m\u00e9s d’un 90% dels casos, en un 76% sent el propi viatger el que condueix i en el 16% com a acompanyant. El perfil de viatjant \u00e9s majorit\u00e0riament el de l’home d’entre 26 i 50 anys que estudia o treballa, mentre que les que menys es desplacen des d’aquests municipis d’interior s\u00f3n les dones majors de 65 anys.<\/p>\n\n\n\n Entre l’esc\u00e0s percentatge de poblaci\u00f3 que recorre al transport p\u00fablic al no disposar d’una altra opci\u00f3 per a despla\u00e7ar-se, destaquen percentatges com el 93% d’usuaris que no disposa de perm\u00eds de conduir, el 64% de dones, el 43% de menors de 25 anys i el 43% d’estudiants. Amb aquestes xifres s’esbossa el perfil de l’usuari de les l\u00ednies d’autob\u00fas que arriben a aquests pobles, generalment amb escasses freq\u00fc\u00e8ncies i utilitzades per a anar a treballar, estudiar, al metge o a realitzar visites.<\/p>\n\n\n\n Compet\u00e8ncies i paper de la Diputaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n Els estudis impulsats per la delegaci\u00f3 de Pol\u00edtiques contra la Despoblaci\u00f3 de la Diputaci\u00f3 i executats per la Universitat parlen de zones on el principal problema no \u00e9s la desocupaci\u00f3, amb xifres d’atur fins a quatre punts per davall de la mitjana auton\u00f2mica, en el cas de La Regi\u00f3 muntanyenca. S\u00ed en canvi la falta de determinats serveis b\u00e0sics que obliguen els residents a despla\u00e7ar-se di\u00e0riament, i a fer-ho per compte propi davant les escasses alternatives de transport p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n El problema de la mobilitat rural emergeix com una de les principals mesures per a combatre la despoblaci\u00f3 i comen\u00e7a a ser tinguda en compte per les administracions. Aquests estudis situen la realitat de quatre comarques valencianes d’interior i conviden als responsables estatals, auton\u00f2mics i provincials a reflexionar sobre com fer front al problema i que la mobilitat no acabe sent un obstacle insalvable a l’hora de decantar-se per viure en el medi rural.<\/p>\n\n\n\n Malgrat que les compet\u00e8ncies en transport p\u00fablic les t\u00e9 la Generalitat, la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia est\u00e0 disposada a destinar recursos que milloren les freq\u00fc\u00e8ncies del transport intercomarcal \u201ca trav\u00e9s de la col\u00b7laboraci\u00f3 institucional i les eines oportunes que ens permeten participar en programes auton\u00f2mics de diferents \u00e0mbits\u201d, explica el diputat de Desenvolupament Rural, Ramiro Rivera.<\/p>\n\n\n\n L’estudi adverteix de les \u201cal\u00b7lusions difuses\u201d al transport rural en la llei estatal de mobilitat sostenible, on aquest servei es considera obligatori en municipis de m\u00e9s de 20.000 habitants i s’aposta per la coordinaci\u00f3 entre les autonomies per a millorar el transport en l’\u00e0mbit rural. En aquest sentit, la Generalitat Valenciana t\u00e9 en marxa un programa per a optimitzar rutes i estimular el transport a demanda.<\/p>\n\n\n\n La Diputaci\u00f3, per part seua, concedeix una l\u00ednia d’ajudes directes als ajuntaments de municipis en risc de despoblaci\u00f3, que poden utilitzar-se per a inversi\u00f3 o despesa corrent, i finan\u00e7a el transport escolar entre les escoles rurals de diferents municipis. Dins de les compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria d’infraestructures, la instituci\u00f3 provincial ha realitzat una forta inversi\u00f3 en les carreteres de la seua xarxa per a millorar la seguretat en els despla\u00e7aments comarcals i intercomarcals.<\/p>\n\n\n\n L’an\u00e0lisi sobre la mobilitat rural dut a terme per la Universitat amb el suport de la Diputaci\u00f3 proposa als ens p\u00fablics fixar les prioritats donant resposta a preguntes b\u00e0siques com a qui va dirigit el servei, qui el posa en marxa, qui el finan\u00e7a i com es garanteix la seua viabilitat. \u00c9s el punt de partida perqu\u00e8 l’acci\u00f3 de les administracions p\u00fabliques contribu\u00efsca a millorar la comunicaci\u00f3 dels pobles d’interior i al fet que les dificultats per a despla\u00e7ar-se no es convertisquen en un problema per a habitar aquestes zones.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"