Despr\u00e9s de dos mesos i mig de precipitacions persistents, baixes temperatures i falta d’hores de sol, els agricultors de la Comunitat Valenciana comencen a constatar a peu de camp els vertaders danys que ja han patit o patiran la majoria dels seus cultius. Un estudi dels serveis t\u00e8cnics de l’Associaci\u00f3 Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) xifra en m\u00e9s de 150 milions d’euros les p\u00e8rdues previstes a causa de l’anomalia clim\u00e0tica en el sector agrari valenci\u00e0. La superf\u00edcie afectada ascendeix a 120.000 hect\u00e0rees i entre els cultius que majors perjudicis acumulen destaquen els c\u00edtrics, l’ametla, les fruites d’os, el caqui i les hortalisses (cebes, cre\u00eflles i carxofes principalment), aix\u00ed com destrosses en infraestructures agr\u00e0ries.
Els c\u00edtrics, sobretot taronges i mandarines, s\u00f3n el cultiu que preveu aconseguir majors p\u00e8rdues: entorn de 80 milions en una superf\u00edcie de 50.000 hect\u00e0rees. D’una banda, en la present campanya centenars de tones de fruits que estaven pendents de recol\u00b7lectar van acabar caient a terra o quedant-se en l’arbre pel minvament de valor comercial. D’altra banda, de cara a la pr\u00f2xima temporada, l’exc\u00e9s d’humitat tamb\u00e9 ha ocasionat problemes de podridura en la floraci\u00f3 que reduiran la collita futura en multitud d’explotacions. Aix\u00ed mateix, igual que ocorre en altres cultius, els agricultors es veuen obligats a assumir sobrecostos econ\u00f2mics per a realitzar aplicacions dirigides a minimitzar l’atac de plagues i malalties que poden multiplicar-se amb la combinaci\u00f3 d’humitat i altes temperatures.
L’ametla valenciana afronta una campanya hist\u00f2ricament dif\u00edcil amb unes p\u00e8rdues estimades en 18 milions. L’onada de fred \u00e0rtic a principis d’abril va provocar greus gelades en unes 30.000 hect\u00e0rees de les comarques interiors, fins a l’extrem de fer malb\u00e9 la totalitat de la collita en centenars de camps i causar un enfonsament del 70% en la producci\u00f3 auton\u00f2mica. L’escassetat d’hores de calor i les pluges reiterades fins a maig van agreujar els problemes de quallat, mentre que la proliferaci\u00f3 de fongs per la calor actual eleva la necessitat de tractaments.
Una altra producci\u00f3 en m\u00ednims hist\u00f2rics \u00e9s la fruita d’os (bresquilles, nectarines, albercocs, prunes i cireres) a causa dels efectes devastadors de les pluges coincidint amb les fases de floraci\u00f3 i brotada. Una superf\u00edcie de 10.000 hect\u00e0rees ha patit sinistres clim\u00e0tics, amb una caiguda mitjana superior al 60% del potencial productiu i unes p\u00e8rdues de 16,5 milions.
El cas del caqui \u00e9s preocupant perqu\u00e8, a m\u00e9s dels brots florals que van quedar \u2018cremats\u2019 per les gelades en zones fredes de diverses comarques, hi ha molts altres fruits que sense presentar s\u00edmptomes de gelades han caigut a terra i, per tant, contribueixen a reduir la pr\u00f2xima collita. La superf\u00edcie amb danys de gravetat ascendeix a 5.000 hect\u00e0rees i les p\u00e8rdues podrien aconseguir els 12 milions.
Les precipitacions primaverals, sobretot la pluja torrencial del 3 de maig a L’Horta, van destrossar camps sencers d’hortalisses, especialment de cebes i cre\u00eflles. La supressi\u00f3 de fungicides ha dificultat encara m\u00e9s la lluita contra els fongs, que han tingut en aquest exc\u00e9s d’humitat unes condicions id\u00f2nies per a la seua proliferaci\u00f3. Les p\u00e8rdues directes, calculades en 11 milions, sumades als baixos preus d’anys anteriors, posen en perill la continu\u00eftat dels dos principals cultius que els horticultors giren amb la xufa. Les pluges han retardat la sembra de la xufa i amenacen amb un any negre per a l’horta valenciana.
Igualment, el cultiu de l’arr\u00f2s va amb diverses setmanes de retard perqu\u00e8 les labors de preparaci\u00f3 del terreny requereixen que el s\u00f2l estiga sec i, encara que no s’han produ\u00eft encara danys, el sector tem sobrecostos energ\u00e8tics per la gesti\u00f3 h\u00eddrica, un minvament de producci\u00f3 i un augment de males herbes. Les p\u00e8rdues previstes per als arrossers valencians se situen en 1,8 milions.
Per contra, les pluges i el fred han tingut conseq\u00fc\u00e8ncies menys nocives per a cultius com la vinya i l’olivar. L’\u00fanic episodi especialment negatiu va ser la tempesta de pedra registrada el 2 de maig que va colpejar 3.000 hect\u00e0rees de vinyes en diversos punts de Val\u00e8ncia i Alacant. La possible proliferaci\u00f3 de fongs com el m\u00edldiu i o\u00efdi, que en els \u00faltims anys han anat incrementant els seus atacs, tamb\u00e9 preocupen els viticultors. Per part seua, els ramaders han d’assumir majors costos en alimentaci\u00f3 i energia, mentre que els apicultors poden veure minvada la producci\u00f3 de mel a causa dels problemes en la floraci\u00f3.
Finalment, a conseq\u00fc\u00e8ncia de les abundants pluges el sector adverteix de destrosses en infraestructures agr\u00e0ries, com a murs, camins i instal\u00b7lacions de reg. En zones pr\u00f2ximes a barrancs i rius com el Magre, l’arrossegament de terres i canyes tamb\u00e9 ha provocat tamponaments i problemes en conduccions per al reg. Les p\u00e8rdues en aquest cap\u00edtol sumen altres 10 milions d’euros.
Per aix\u00f2, AVA-Asaja reitera la necessitat que les administracions nacionals, auton\u00f2miques i locals posen en marxa ajudes directes i mesures fiscals (com a reducci\u00f3 de l’IBI R\u00fastic, rebaixa de m\u00f2duls, cr\u00e8dits bonificats, etc.) destinades a alleujar la ru\u00efnosa situaci\u00f3 que travessen els agricultors valencians no sols per l’anomalia clim\u00e0tica, sin\u00f3 tamb\u00e9 per l’escalada dels costos de producci\u00f3 i la incapacitat real per a repercutir-los en els baixos preus. Informa, Luis Ib\u00e1\u00f1ez.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"