Post també disponible en:
Castellano
La vicepresidenta primera participa en l’obertura de les jornades internacionals sobre exili i memòria democràtica en l’Ateneo Español de México.
Enguix reivindica l’evolució de les polítiques de la Diputació, que al costat de la recuperació i identificació de víctimes incorporen investigació, divulgació i educació.
La vicepresidenta primera de la Diputació de València i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha defés este dimarts a Ciutat de Mèxic que la política de memòria de la Diputació ha de recuperar també la història de l’exili valencià a Mèxic. L’Ateneo Español de México ha acollit l’obertura de les jornades internacionals ‘Del refugi espanyol republicà a les expulsions contemporànies: Exilis, memòria democràtica i mobilitats forçades’, que ha reunit a la Sala María Zambrano a desenes de persones per a abordar la memòria democràtica, l’exili i les diferents formes de desplaçament forçat. Durant l’acte, Enguix ha explicat l’evolució de les polítiques de memòria democràtica de la institució i la seua aposta per la investigació, la divulgació i l’educació.
En l’acte inaugural, Enguix ha compartit taula amb el president de l’Ateneo Español de México, Juan Luis Bonilla Rius; el director de la División de Humanidades y Comunicación de la Universidad Iberoamericana, Joseba Buj Corrals, i el coordinador de la Cátedra México-España de El Colegio de México, Pablo Yankelevich. Entre les persones presents es trobava també Ester Alba, vicerectora de Cultura i Esports de la Universitat de València i directora acadèmica de la Càtedra de l’Exili Republicà Espanyol.
Durant la seua intervenció, Enguix ha explicat que la política de memòria de la Diputació no es limita ja a localitzar, exhumar i identificar víctimes, sinó que incorpora també la investigació i la divulgació de les seues històries. La vicepresidenta ha defés que “recuperar una fossa, identificar a una víctima o conservar un document continua sent imprescindible”, però ha advertit que “no és el final del camí”, perquè “cal investigar eixes històries i aconseguir que arriben a la gent”.
Enguix ha explicat també que la Diputació porta prop d’una dècada treballant en l’exhumació de fosses i que el cementeri de Paterna manté encara persones pendents d’identificació. La vicepresidenta ha situat este treball dins d’una política més àmplia, en la qual, al costat de la recuperació i identificació de les víctimes, s’han reforçat la investigació i la divulgació per a conéixer qui eren eixes persones i què va ocórrer amb elles.
L’educació i la joventut han ocupat una part central de la seua intervenció, en connexió amb la transmissió intergeneracional de la memòria, un dels assumptes que aborda el congrés. Enguix ha plantejat la pregunta de “qui conservarà i contar totes eixes històries quan els qui les van viure ja no estiguen?” i ha situat la resposta en les noves generacions: “La resposta passa per la joventut”.
Per a Enguix, esta transmissió ja s’està treballant des de la Diputació a través de Memòria a l’Escola, un programa en el qual l’alumnat investiga la memòria del seu propi entorn; Memòria a les Biblioteques, que ha portat lots de llibres a 250 municipis; i els Laboratoris de Democràcia, desenvolupats al costat de la Fundació Baltasar Garzón per a treballar amb jóvens qüestions relacionades amb la memòria, la justícia, la pau, la llibertat i els drets humans. També ha destacat la segona edició del premi María la Jabalina, dirigida a estudiants universitaris i jóvens graduats menors de 30 anys. En paraules de la vicepresidenta, “no volem una memòria guardada en els arxius ni reservada als especialistes. La volem discutida, compartida i transmesa”.
Enguix ha vinculat esta necessitat de transmissió amb la recuperació de la història de l’exili republicà valencià a Mèxic. La vicepresidenta ha explicat que recuperar esta memòria permet “parlar ací, a Mèxic, d’una part de la nostra pròpia història”, ja que “milers de republicans i republicanes espanyols van trobar refugi en este país després de la Guerra Civil”. A partir d’ací, ha defés la necessitat d’investigar les trajectòries dels qui van haver d’abandonar València i van reconstruir les seues vides a Mèxic.
Les altres veus
El president de l’Ateneo Español de México, Juan Luis Bonilla Rius, ha reivindicat la necessitat de posar rostre a les experiències de l’exili i ha recordat que “darrere de la paraula refugiat, hi ha una persona; darrere d’un moviment forçat, hi ha una família”. Bonilla també ha destacat que els qui van arribar a Mèxic no ho van fer únicament amb les seues pertinences, sinó també amb els seus coneixements, que van contribuir a generar nous espais d’intercanvi al país.
Per part seua, Joseba Buj Corrals ha destacat la relació històrica de la Universidad Iberoamericana amb l’exili espanyol, amb professors les trajectòries familiars dels quals estan vinculades a les conseqüències de la Guerra Civil, i ha situat estes jornades com una oportunitat per a abordar l’exili espanyol com a “paradigma crític” davant determinades violències i la precarització de la vida que continuen produint-se en l’actualitat.
Pablo Yankelevich ha explicat que les jornades partixen de la commemoració del 90 aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola i de la col·laboració entre les institucions organitzadores per a abordar l’exili espanyol al costat d’altres experiències de desplaçament i refugi. Entre elles ha citat l’exili guatemalenc a Mèxic, el sirià a Alemanya o el palestí a Espanya, amb l’objectiu de posar en conversa el passat i el present.
Projecte de la Diputació
En el marc de les jornades també s’exhibix l’exposició ‘Roses de Paterna’, una proposta vinculada a la memòria de l’exili i la repressió, però independent del projecte d’Eva Máñez. Així mateix, la Diputació de València col·labora al costat de la fotoperiodista en un projecte per a recuperar i donar a conéixer la vida dels valencians i valencianes que es van exiliar a Mèxic a conseqüència del conflicte bèl·lic, a través de testimoniatges i de la documentació d’aquells llocs en els quals encara es conserva la memòria dels qui van haver d’abandonar la seua terra.
El treball de Máñez, segons ha explicat Enguix, permetrà “passar de les grans dades de l’exili a les històries personals, a les famílies i als llocs en els quals aquelles persones van viure i van treballar”. La Diputació donarà continuïtat a la investigació mitjançant l’edició d’una publicació i el seu posterior trasllat a una exposició a València, acostant així els seus resultats a la ciutadania valenciana.
