Post també disponible en:
Castellano
El Centre Mediterrani d’Intel·ligència Climàtica permetrà convertir dades en eines per a la presa de decisions públiques.
Raúl Mèrida i el director general d’Energia i Mines han participat en una jornada sobre infraestructures energètiques.
El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mèrida, ha assenyalat que per a les administracions públiques “augmentar la resiliència del territorito valencià ja no és una opció, és una obligació pel fet que cada vegada seran més habituals els fenòmens meteorològics extrems”.
Raúl Mèrida ha realitzat aquestes declaracions durant la inauguració de la jornada ‘Resiliència de les infraestructures energètiques davant esdeveniments climàtics extrems’, organitzada per Naturgy a la Universitat Politècnica de València (UPV), en la qual també ha participat el director general d’Energia i Mines, Manuel Ríos.
“Una dels ensenyaments que extraiem de la dana és la necessitat d’augmentar la resistència de la Comunitat Valenciana enfront dels impactes climàtics. Per a això, des de la Generalitat estem impulsant iniciatives com el bessó digital, que augmentarà la nostra capacitat d’anticipar-nos als riscos, o el Centre Mediterrani d’Intel·ligència Climàtica, que permetrà convertir les dades i la informació meteorològica en eines útils per a prendre millors decisions públiques mitjançant l’ús de la intel·ligència artificial”, ha assenyalat Mèrida.
El comissionat per a la Recuperació ha explicat que en l’actualitat a les regions mediterrànies conviuen períodes prolongats de sequera i temperatures extremes amb episodis de pluges torrencials i inundacions. “El Mediterrani està mostrant senyals evidents que no podem ignorar, i que hem de traduir en la presa d’accions, i ho farem a través del Centre Mediterrani d’Intel·ligència Climàtica”, ha assenyalat.
Aquest centre, segons Merida, permetrà compartir solucions amb altres territoris del Mediterrani i de la resta del món, “posicionant a la Comunitat Valenciana com a pol internacional de coneixement científic i cooperació “.
“Preparar-nos enfront dels efectes del clima no és una despesa, és una inversió. Destinar fons a prevenció, planificació i seguretat significa protegir les persones i reduir costos socials i econòmics en el futur”, ha assenyalat el Comissionat per a la Recuperació.
Raúl Mèrida també ha recordat durant la seua intervenció els greus danys patits durant la dana en infraestructures energètiques, que van arribar fins i tot a provocar la desconnexió de la Comunitat Valenciana de la xarxa nacional obligant a un reequilibri urgent del mix energètic de la regió per a compensar aquesta caiguda.
“La caiguda a plom de nombroses infraestructures energètiques va provocar problemes en altres serveis com a hospitals, centres de salut o gasolineres, una interdependència que va augmentar els efectes de la catàstrofe”, ha assenyalat Mèrida.
El comissionat per a la Recuperació ha recordat que en tot just 3 hores 7 tornados van derrocar 23 torres i van danyar altres 12 en la Comunitat Valenciana, una subestació va quedar inundada, 8 línies de transmissió van caure i 500 centres de transformació van resultar negats per l’aigua.
500.000 persones sense subministrament elèctric
En aquesta línia, el director general d’Energia i Mines, Manuel Argüelles, ha exposat també durant la seua intervenció en la jornada que després de les riuades es van quedar sense subministrament elèctric de l’ordre de 500.000 persones, i que gràcies a l’esforç i a la col·laboració públic-privada entre les companyies i la Generalitat, en tot just 3 dies es va restaurar el servei en un 95%.
“El problema que ens trobem va ser que malgrat que el subministrament estava restaurat no implicava que tots els ciutadans hagueren restablit el seu subministrament a les seues cases ja que el problema també era de quadres inutilitzables a causa de les inundacions de les plantes baixes. Per aquest motiu es van posar en marxa de manera urgent contractes d’emergència per a arreglar els quadres elèctrics als ciutadans perquè pogueren tindre electricitat a les seues cases en el qual invertim quasi dos milions d’euros”, ha incidit el director general.
