La Comunitat Valenciana deixa de cultivar 3.548 hectàrees en 2025 i bat el rècord històric de 180.000 hectàrees abandonades segons AVA-Asaja

Post també disponible en:

AVA-Asaja constata amb dades oficials que l’agricultura valenciana va perdre el 2% de la seua superfície agrària i encapçala amb major diferència el rànquing espanyol.

Un estudi elaborat per l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), a partir de l’enquesta Esyrce del Ministeri d’Agricultura, revela que la Comunitat Valenciana va deixar de cultivar 3.548 hectàrees en 2025 -el que implica un retrocés interanual del 2,01%- i va batre el rècord històric de terres abandonades amb 179.994 hectàrees de cultiu. AVA-Asaja atribueix aquest fet a la sostinguda crisi de rendibilitat en la majoria de les produccions agràries i als devastadors efectes de la DANA, que va arrasar parcel·les situades al costat de llits desbordats, per la qual cosa reclama a les administracions un canvi de rumb de les polítiques agràries.

Mentre la Comunitat Valenciana va perdre superfície agrària, el conjunt d’Espanya va recuperar 1.257 hectàrees de cultiu -un 0,12% més respecte a l’any anterior- i va reduir les terres deixades de cultivar a 1.029.278 hectàrees. La valenciana ja representa el 17,5% de la superfície abandonada en tot el país i encapçala el rànquing nacional, encara amb major diferència, per davant d’altres comunitats amb més extensió com Castella-la Manxa (153.698 hectàrees deixades de cultivar), Andalusia (130.515 hectàrees), Castella i Lleó (116.222 hectàrees) i Aragó (116.057 hectàrees).

El cultiu que al llarg de 2025 va acumular més superfície abandonada va tornar a ser els cítrics: 2.762 hectàrees deixades de cultivar, de les quals 998 hectàrees van correspondre a mandarines i 722 hectàrees a taronges. Els cítrics en regadiu (aquells que es mantenen en producció) van descendir de 140.507 a 137.745 hectàrees, un 1,96% menys respecte a 2024 i un 15% menys en l’última dècada. Altres produccions que van experimentar una disminució de la seua superfície cultivada són l’ametler (-2,6% interanual després de perdre 2.349 hectàrees), la vinya (-0,9% en abandonar-se 599 hectàrees), les fruites de pinyol (-4% amb 446 hectàrees menys) i el caqui (-1% en retrocedir 167 hectàrees més).

Per contra, van augmentar la seua superfície cultivada l’olivar (+1,4% en créixer en 1.360 hectàrees) o les hortalisses i flors (+9,5% amb una alça de 1.704 hectàrees). Entre les alternatives de cultiu, l’alvocat s’aferma com la principal aposta en el camp valencià en plantar-se 217 hectàrees en 2025, augmentar un 5,4% i arribar a les 4.211 hectàrees de cultiu. No obstant això, el kiwi va decréixer per primera vegada, un 3% interanual, i s’estanca en 625 hectàrees.

“La taca marró dels camps abandonats no enganya”, va alertar Cristóbal Aguado, president de AVA-ASAJA: “Els agricultors es van del camp perquè no és rendible. Els majors aguanten per inclinació a la terra fins que les forces ho permeten, fins i tot a costa de destinar part de la pensió. I els joves no volen entrar en un negoci sacrificat i ruïnós, fins i tot hi ha tensions familiars pel manteniment dels camps. Estem entrant en un punt de no retorn, perquè qui es va de l’agricultura no torna. Les alarmes estan sonant: les xifres fredes de l’abandó són una evidència irrefutable. O les administracions reverteixen les seues polítiques agràries i els seus acords comercials sense reciprocitat, com el de Mercosur, o més prompte del que pensem ens quedarem sense sobirania alimentària, per no parlar de la degradació mediambiental que comporten els camps abandonats plens de mala herba, plagues, fauna salvatge i que són un polvorí per als incendis forestals”.

Precisament per a reivindicar unes polítiques agràries que garantisquen un futur digne per al camp i una autosuficiència alimentària segura i de qualitat, AVA-ASAJA fa una crida a productors i consumidors per a assistir el dijous 29 de gener a la manifestació del sector agrari a la ciutat de València.