Post també disponible en:
La investigació, liderada per Francisco Vallés, analitza detalladament la dinàmica de la riuada, els fluxos desbordats i el paper de les infraestructures en els danys registrats.
El treball desenvolupa una eina innovadora basada en la potència hidràulica del corrent que ha donat suport a la recerca de persones desaparegudes i a la gestió de l’emergència.
Un treball liderat per Francisco Vallés Morán, investigador de l’Instituto de Ingeniería del Agua y Medio Ambiente (IIAMA) de la Universitat Politècnica de València, ha analitzat amb detall la inundació provocada per la dana del 29 d’octubre de 2024 a l’Horta Sud (València) mitjançant tècniques avançades de modelització hidràulica bidimensional.
L’estudi, publicat a Cuadernos de Geografía de la Universitat de València, reprodueix amb gran precisió la dinàmica de l’episodi, l’extensió de la inundació i els fluxos desbordats que van causar greus danys materials i humans.
A partir d’informació pública i eines d’accés lliure, la investigació ha permés reconstruir el comportament hidràulic dels sistemes de barrancs Poyo–Torrent i Poçalet–Saleta, incloent-hi velocitats extremes del flux, temps d’arribada a les poblacions afectades i calats que van superar els quatre metres en alguns punts urbans.
«Els resultats mostren l’extraordinària rapidesa i violència de l’episodi, amb velocitats de fins a 8 m/s i temps de resposta inferiors a una hora entre la capçalera i les zones més densament poblades», indica l’investigador de l’IIAMA.

Principals conclusions
L’estudi confirma que la modelització hidràulica reprodueix amb suficient fiabilitat la realitat observada durant la dana, tant en l’extensió de la inundació com en els nivells d’aigua i l’evolució temporal del procés. A més, posa de manifest el paper determinant de determinades infraestructures de transport, com l’autovia V-31, que van generar efectes de remans i van contribuir a agreujar la inundació aigües amunt.
«Els resultats evidencien també la coherència entre els fluxos desbordats i la geomorfologia històrica del territori, marcada per paleollits i zones d’acumulació natural de l’aigua, la qual cosa reforça la robustesa de l’anàlisi realitzada», destaca l’investigador Francisco Vallés.
Innovació: una eina per a la localització de desapareguts
Un dels principals elements innovadors del treball és el desenvolupament d’una eina basada en la potència hidràulica del corrent com a indicador de la seua capacitat d’arrossegament.
Este enfocament permet identificar les trajectòries dels fluxos desbordats més energètics i, especialment, les zones on esta energia es dissipa, que són les àrees amb major probabilitat d’acumulació de persones o objectes arrossegats per la riuada.
«Esta metodologia ha sigut aplicada durant l’episodi d’octubre de 2024 i ha resultat d’utilitat per als cossos d’emergències, facilitant les tasques de recerca de persones desaparegudes. L’eina, exportable en formats georeferenciats d’ús directe, representa un avanç significatiu en l’aplicació del coneixement hidràulic a la gestió d’emergències», assenyala el professor Vallés.
A més, els resultats aporten informació valuosa per a la revisió de les infraestructures existents i per al disseny d’estratègies d’adaptació davant d’esdeveniments cada vegada més freqüents i intensos en un context de canvi climàtic.
Per tot això, el treball demostra que la ciència hidràulica aplicada pot exercir un paper clau no sols en la planificació i la prevenció del risc d’inundació, sinó també en la resposta operativa durant les emergències.
«La possibilitat de disposar de simulacions fiables en temps quasi real obri noves vies per a millorar la presa de decisions, optimitzar la recerca de desapareguts i, potencialment, salvar vides humanes en futurs episodis extrems», conclou.
REFERÈNCIA:
Vallés-Morán, F. J. (2025). Simulación hidráulica de la inundación y flujos desbordados en la DANA del 29 de octubre de 2024 en l’Horta Sud (Valencia). Cuadernos de Geografía, 114-115, 375-395. https://doi.org/10.7203/CGUV.114-15.32121
Be the first to comment