Entrevista a Carmen Alís Marzal: «Que estes Feria i Festes de Bunyol siguen moments de riure tots, d’estar tots junts i d’oblidar-nos d’altres coses»

Post també disponible en:

Carmen Alís Marzal, la nova Reina de la Feria i Festes de Bunyol, és entusiasta, extravertida i molt familiar. Este divendres serà proclamada a l’auditori a l’aire lliure de San Luis per a viure un somni i exercir un càrrec que li fa moltíssima il·lusió.

— PREGUNTA: Com et sents a pocs dies de l’inici de la Feria i Festes?

— RESPOSTA: Doncs em sent tranquil·la però alhora nerviosa, una mica de tot. Estic tranquil·la perquè estic vivint els dies com toca. Ara prepare els vestits i després, divendres, la presentació. Els estic vivint al moment. I nerviosa perquè quan arribe el divendres em voldré morir, però bé, bé.

— Ens pots revelar algun detall de la teua presentació?

— Doncs, si vos dic la veritat, de la meua presentació no sé res, no em volen dir res.

— A més de la presentació, que m’imagine que serà un dels moments més esperats, quins altres actes tens ganes de viure d’una manera especial?

— Doncs el Dia de les Músiques, en tinc un fum de ganes, moltíssimes.

— Algun com La Tomatina? Pujaràs al camió?

— Clar que sí! Pujaré al camió i serà la primera vegada que isca a La Tomatina, que mai he assistit. I la veritat és que amb moltes ganes. Tinc molta aprensió al tomaca, però bé, farem el que calga per a eixir enguany.

— Has tingut ocasió d’intercanviar impressions amb el teu antecessor en el càrrec, Yeray?

— Sí, amb Yeray m’emporte molt bé, la veritat. Hem estat parlant i m’ha anat recomanant coses. Que dorma, que descanse, que ho disfrute tot el moment, que passa volant. Així que sí, molt bé, he parlat amb ell i superbé.

— Quins consells t’han transmés l’alcaldessa, el regidor de Festes i la Comissió de Festes?

— Que és un any que serà superbonic, que el recordaré tota la vida, tant jo com la meua família. Però que passa volant. Jo els dic… passa volant, però acaba de començar, per favor, deixa’m respirar. Així que res, superbé, amb un fum de ganes.

— Què em dius de les xiques de la Cort d’Honor?

— Són meravelloses. La meua cort m’encanta, m’ho passe superbé amb elles. Ja des del minut u de la primera presentació vam quedar per a sopar i tot. Anem a vore els vestits de cadascuna d’elles i la veritat és que superbé. Ja en coneixia algunes i amb les altres no m’ha costat gens fer amistat. Molt bé, ens portem fenomenal.

— T’imaginaves viure això?

— Jo no, no entrava en els meus plans, la veritat. Però quan se’m va donar esta oportunitat, em va encantar, ja que la família del meu pare és de la banda de “La Armónica” i la de la meua mare de “La Artística”, doncs la veritat és que va ser una cosa per a la família superpositiva, per a representar les dos bandes. Al poble.

— Com descriuríem els vestits? Quin és el que més t’agrada?

— Són elegants, plens de detalls i pensats per a cada moment. Me n’he fet cinc. Tinc dos del dia de Sant Lluís, de buñolera, que eixiré al matí amb un de color morat-albergina i el mantó de flors. Després, a la vesprada, eixiré amb toca i mantellina de color os. Després tinc el de la presentació d’este divendres, que és blanc, i crec que és diferent dels que s’han vist. Després tinc el del Dia de les Músiques, amb falda rosa i un corsé blanc superbonic i floretes daurades i roses que brillen moltíssim. I per al trasllat del Sant trauré un de ma mare quan va ser representant dels Feos, marronets i daurats, molt bonic. Li hem fet un arreglet a la part de dalt per a no traure’l igual i donar-li un toc més modern.

— I per al concert “Mano a mano”?

— Portaré un vestit més còmode però igualment especial. Portaré una falda de quadres. Vaig així un poc vintage, molt diferent de la resta, però m’agrada molt perquè és molt elegant. I això, de roig, blanc i negre. Molt bonic. Una falda i una brusa molt xula.

— Convidem a qui llija esta entrevista a visitar Buñol en Festes?

— Per descomptat. Anime a tothom a vindre i viure les nostres tradicions. Que es note que ací sabem celebrar festes. Que amb la tradició que tenim, tant de La Tomatina, com el dia de Sant Lluís, del nostre patró, del Dia de les Músiques… Que estes festes siguen molt nostres. Que siguen moments de riure tots, d’estar tots junts, d’oblidar-nos d’altres coses i d’estar units, sempre.

— Carmen, et desitgem des de tucomarca.com que passes unes festes inoblidables.

— Moltes gràcies. Estic segura que seran unes festes per a recordar tota la vida. Tenim moltes ganes tots. Tant el poble, que veig que està ansiós ja per vore’m, com la meua família i jo.