El Liceu de Xest acull dos actes per la Memòria Històrica

Post també disponible en:

Durant el passat cap de setmana es van celebrar en el Teatre Liceu dos actes per la Memòria Històrica, organitzats per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Xest.

Documental A les dones d’Espanya. María Lejárraga
El divendres, 24 de març, es va projectar el documental A les dones d’Espanya. María Lejárraga; una ficció que narra la història de María de l’O Lejárraga, escriptora i pionera del feminisme a Espanya durant els anys 20 del segle passat, la producció del qual va veure la llum sota el nom del seu marit, l’empresari teatral Gregorio Martínez Sierra. Considerada hui dia una de les dramaturgues espanyoles més prolífica de tots els temps, és autora d’obres com a Cançó de bressol, portada al cinema en cinc ocasions, o del llibret de l’amor bruixot, de Falla. Va ser, a més, diputada per la segona República i fundadora de projectes pioners per als drets i les llibertats de la dona.

“La història d’Espanya ha estat sempre marcada pel mal govern de reis absolutistes i militars colpistes que van ofegar en sang els somnis de llibertat del poble. En aquest país s’han viscut molt pocs períodes legítimament democràtics i constitucionals. La primera República va ser molt curta i de gran inestabilitat, no obstant això, la segona República va deixar una empremta política, cultural i sentimental, que encara hui perdura”, va introduir la regidora de Cultura, Mª Ángeles Llorente, abans de la projecció de la cinta. “En aquest context de recordar i posar en valor els assoliments de la segona República els presentem aquest documental que reivindica la figura de María de l’O Lejárraga. El seu vertader nom va quedar fora del relat literari i els llibres de text del nostre país durant massa temps; perquè utilitzava el nom del seu marit com a pseudònim literari, una estratègia que li va servir per a escriure una obra rellevant en una època en què la literatura era un vedat privat dels homes. Som moltes les persones que creiem que una república federal i solidària és la millor alternativa per a l’Espanya plural del segle XXI. Amb l’aval dels avanços de la segona República creiem que ja és hora de donar veu a la ciutadania i obrir un nou procés constituent cap a la tercera República”.

Obra de teatre No oblideu les seues veus

El diumenge, 26 de març, el Liceu va acollir la representació de No Oblideu les seues veus, dirigida pel chestano Aarón S. Máñez i interpretada per les actrius, també locals, Andrea Izquierdo, Olga López, María de la Creu i Gada Azizieh. Aquesta peça teatral va sorgir d’un laboratori escènic de Memòria Històrica i pretén ser un altaveu per a conéixer les històries de dones que durant la Guerra Civil i el Franquisme van perdre la llibertat i van haver de callar durant dècades. 

“Gràcies per estar ací reconstruint la Memòria. Hui Faràndula Teatre representa en el Liceu No oblideu les seues veus, per tercera vegada, després d’haver passat per moltíssimes sales de València i de tota la comunitat”, explicava la regidora de Cultura. Durant la seua intervenció, Llorente va recordar el que va suposar el dictadura de Franco a Espanya. “Els vençuts de la Guerra Civil van ser denominats com a enemics d’Espanya, es va perseguir a qualsevol que tinguera ideologia d’esquerres i a tots aquells que foren considerats una amenaça per al règim; molts van acabar en camps de concentració, treballant com a esclaus, en presons on se’ls torturava, o afusellats; malgrat tot no hi ha un cens definitiu sobre víctimes mortals i molts segueixen en les cunetes. Els seus familiars lluiten cada dia per trobar-los i donar-los sepultura. Aquesta és una tasca inconclusa i un deute d’aquesta Democràcia: reparació, justícia i veritat, ningú busca venjança. En aquest context de franquisme les dones van ser rapades, violades i assassinades, però la memòria d’aqueix dolor va quedar oculta durant dècades. La repressió franquista va construir a les dones com a éssers inferiors als homes i les va excloure de la ciutadania. No obstant això, aquesta repressió no va anul·lar la seua capacitat de supervivència i resistència femenina”, assenyalava la regidora abans de donar pas a l’obra.

Durant la peça teatral es van encadenar imatges que van mostrar la vida de dones des de la dècada dels 40 fins a l’actualitat, en un viatge que va convidar al públic a conéixer el passat col·lectiu i també el personal, i a reflexionar sobre les conseqüències de la Guerra Civil i el Franquisme que continuen vigents en l’actualitat.